Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

frisar2

1 v. intr. [LC] Impacientar-se vivament. No frisis, home: tard o d'hora ell vindrà. Frisava perquè d'un cop acabés de parlar.
2 v. intr. pron. [LC] Parla, Marta, que em friso per saber-ho!
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions